A l’Alta Edat Mitjana el llatí és la llengua amb què s’escriu quan allò que parla el comú de la gent ja no és llatí. Aquesta particularitat, ser una llengua de cultura, no adquirida sinó apresa a l’escola –i sovint mal apresa–, juntament amb el fet que s’hagi d’adaptar per descriure una nova realitat, fa que presenti un extraordinari conjunt d’innovacions lèxiques i semàntiques. De l’estudi del lèxic del llatí del territori lingüístic del català entre els segles IX i XII se n’ocupa, des de fa molts anys, l’equip del Glossarium Mediae Latinitatis Cataloniae, projecte lexicogràfic que, a la metodologia consolidada per una llarga experiència, ha incorporat els avantatges que ofereixen les noves tecnologies. Projeccions de la lexicografia llatina medieval a Catalunya presenta les darreres investigacions que s’hi han desenvolupat, amb la voluntat d’impulsar, des de perspectives diferents, línies de recerca noves.